Abendmusik (música del vespre) sol referir-se a una sèrie de concerts musicals celebrats a l’església de Marienkirche de Lübeck, Alemanya, que s’iniciaren a principis del segle XVII i es mantingueren fins a principis del segle XIX. La major part de la música per a aquestes ocasions, composta per Franz Tunder, Dieterich Buxtehude i els seus successors, s’ha perdut.
Els orígens exactes dels Abendmusik són incerts. En la seva intenció original semblava estar la de servir d’entreteniment als empresaris que es reunien a la Marienkirche en espera de l’obertura de la borsa de valors, cosa que tenia lloc el migdia dels dijous. Resulta plausible pensar que els empresaris de Lübeck encarregats de finançar aquestes vetllades estiguessin imitant el model de recitals d’orgue patrocinats pels diferents municipis als Països Baixos. Les creacions musicals que Franz Tunder havia realitzat per a aquestes vetllades incloïen solistes vocals i instrumentals. Tunder, que va ser organista a la Marienkirche de 1641 a 1667, es referia als ingressos rebuts d’un Abendspiel en una carta datada l’11 de gener de 1646. Encoratjat per aquests honoraris, més tard va arribar a afegir més solistes instrumentals i vocals. Però va ser sota el seu successor Dieterich Buxtehude (organista a Lübeck des de 1668 fins a 1707), que aquests concerts van tenir protagonisme.
És interessant saber que els deures oficials de Buxtehude a Marienkirche incloïen tocar l’orgue en el servei principal dels matins i el servei vespertí de diumenge, així com els dies festius i les vigílies d’aquests. Pel que fa a les obligacions compositives, destaquen els preludis organístics que precedien –i s’ajustaven– als corals que eren cantats per la congregació, un dels punts principals en tot ofici del luteranisme imperant a l’Alemanya del XVII.
Però Buxtehude va haver d’encarregar-se també de subministrar música per a la Comunió, un moment de més interès per a ell com a compositor, ja que podia comptar amb la participació d’instrumentistes i solistes vocals, cosa que sens dubte li permetria desenvolupar d’una manera més elevada, la seva capacitat creadora. Malgrat això, el que ha donat gran part de la fama a Buxtehude no va ser la música creada per a aquestes necessitats litúrgiques, sinó una activitat totalment fora dels seus deures oficials de l’església: la direcció al capdavant dels Abendmusik.
Ja el 1669, Buxtehude havia ampliat significativament les forces necessàries per incloure orquestra i cor, la qual cosa va necessitar la construcció de galeries addicionals a l’església per tenir prou espai per als uns 40 intèrprets. La primera aparició del terme data de 1673, quan Buxtehude (en la seva doble funció com a administrador de l’església i organista) va anotar la compra de trompetes «zur Zier der Abendt Music» («per a l’ornamentació de la música del vespre»).
Del nombre limitat de tractats en què es descriu el posicionament dels músics a les esglésies alemanyes del període barroc, sorgeix el quadre en el qual, vist des del públic, els cantants estaven al davant, amb el grup de continu al darrere. Les cordes es posaven normalment a l’esquerra, i els instruments de vent a la dreta, amb les trompetes al darrere.
Començat com a programes d’obres corals variades, l’Abendmusik va incloure a partir de 1678 oratoris dramàtics, alguns descrit com a estil operístic, amb àries i ritornelli. Els llibrets supervivents indiquen que els Abendmusik en forma d’oratori consistien en una mixtura de cors, recitatius, àries estròfiques i corals, amb una participació instrumental considerable. Aquestes actuacions eren grans espectacles que tenien lloc a l’església de Santa Maria, decorada i il·luminada especialment per a aquests esdeveniments. Se sap que en algunes de les representacions musicals incloïen grans orgues, instrumentistes i cors vocals, que estaven situats a diferents galeries. La forma musical contenia seccions per a doble cor, recitatius i àries per a solistes amb ritornelli instrumentals. Les exigències instrumentals, d’acord amb el que assenyalen els llibrets, són força impressionants i no tenien precedent ni cap paral·lel. La simfonia o obertura d’un dels llibrets demanava ‘vint-i-cinc violins a l’uníson’ i un dels moviments de passacàglia ‘diversos instruments’».
Finançades per la comunitat empresarial local, les actuacions s’oferien amb entrada lliure, tot i que els donants eren recompensats amb llibrets impresos i els millors seients. Freqüentment es produïen aldarulls a l’entrada del públic que requeria la intervenció dels guàrdies municipals per mantenir l’ordre. A partir de 1752 es va començar a cobrar l’entrada als assajos generals dels divendres, celebrats a la sala de la borsa. Amb el temps, aquests es van convertir en els més prestigiosos. Les actuacions dominicals a la Marienkirche van ser abolides el 1800, i la sèrie es va aturar finalment el 1810 com a resultat de les guerres napoleòniques.
Gran part dels Abendmusik no han sobreviscut fins al segle XXI. Das jüngste Gericht (El judici final), BuxWV Anh. 3, és un oratori anònim del segle XVII en tres actes, atribuït a Dieterich Buxtehude. També es coneix pel seu íncipit Wacht! Euch zum Streit gefasset macht (Desperta! Prepara’t per a la batalla). Possiblement es va interpretar com a part dels Abendmusik el 1682.
Hi ha hagut molt debat acadèmic sobre el tema de l’autenticitat de l’obra. L’obra va ser identificada i atribuïda per primera vegada a Buxtehude a la dècada de 1920. Això va ser acceptat pels estudiosos de l’època, no obstant això, l’autenticitat de l’obra sempre ha estat discutida.
L’oratori tracta sobre el Judici Final. Les figures al·legòriques són la Göttliche Stimme (veu divina) i els vicis de l’avarícia, la frivolitat i l’arrogància. Els impius que busquen la luxúria de la vida es juxtaposen als piadosos que persegueixen la pietat, la humilitat i l’alegria de la vida. Esperen el judici amb una profunda desesperació o una esperança alegre. La música combina l’espiritualitat (Innerlichkeit) amb l’impacte dramàtic propi de les òperes del primer barroc.
&
A continuació podeu escoltar l’oratori Das Jüngste Gericht atribuït a Buxtehude, en la versió de La Capella Ducale & Musica Fiata que dirigeix Roland Wilson, presentat en aquesta ocasió en sis fragments separats.
(1/6)
2.Aria (Tutti) Wacht! Wacht!
3.Der Geitz, Sagt, Schwestern
4.Die Leichtfertigkeit, Nein, Narrin
5.Die Hoffarth, Ihr schnoden Erdenkinder
6.Der Geitz ,Ein Blitzen ist mein
7.Die leichtfertigkeit, Ich kann ja die heligsten Seelen entdirben
8.Hoffahrt, Aria – Der Hoffarth ausgedehnter Dunst
(2/6)
10.Aria (Tutti) Ach! wache auf
11.Hoffarth, Aria – Ich fuhre von unten
12.Die Gottliche Stimm, Lasst euch niemand verfuhren
13.Aria – Der Getiz, Die Leichtfertigkeit, DIe Hoffarth, Ei, wir mussen…
14.Die Gottliche Stimm, Ich schwor bei meiner Seelen
15.Choral (Tutti) Man fragt nach Gott
16.Der Geitz, Die Leichtfertigkeit, Die Hoffarth, Die armen Bettel-Vetteln
17.Die Gottliche Stimm, Darum, dass die Tochter Zion…
18.Aria (Tutti) O der Rasenheit!
(3/6)
20.Aria (Tutti) Horet, die ihr reich wollt werden
21.Die Gottlich Stimm, Wohl dem Menschen
22.Aria (A, T, B) Suchet, sucht
23.Aria, die bose Seele – Geld! Geld!
24.Aria (A, T, B) Halt, halte doch
25.Die gute Seele, Wie gar nichts sind alle Menschen
26.(A, T, B) Suchet den Herrn
(4/6)
28.Die Gottliche Stimm, Suchet in der Schrift
29. Aria, die gute Seele – Ja, dieses ist das Land
30.Tenor, Ich liebe, die mich lieben
31.Aria, die gute Seele – O tausendmal seelige, frolige Stunden
32.Choral (Tutti) Ei, meine Perle
33.Aria, die bose Seele – Doch noch nicht satt
34.Die gute Seele, Der Herr ist mein Theil
35. Stromenti
(5/6)
37.Stromenti
38.Aria, die gute Seele – Mein Jesus, mein Leben
39.Die bose Seele, Liebe Seele, du hast einen großen Vorrath
40.Die Gottliche Stimm, Du Narr, diese Nacht wird man…
41.Aria, die bose Seele – O! O weh, o Wort, das eh…
42.(Tutti) O Todt! O Todt, wie bitter bistu
43.Stromenti
44.Aria, die gute Seele – Freu dich sehr, o meine Seele
(6/6)
46.Aria (Tutti) Weg mit allen irdischen Schatzen
&
Si ho preferiu, aquí teniu tota l’obra seguida sense interrupcions, en una versió de l’Amsterdam Baroque Orchestra & Choir que dirigeix Tom Koopman.
(Das jüngste Gericht, BuxWV Anh. 3)
Amsterdam Barroque Orchestra & Choir – Ton Koopman
Dieterich Buxtehude va ser el fruit d’una de les més grans generacions de compositors que ha tingut la Història de la música alemanya, com van ser Henrich Schütz, Johann Hermann Schein, Samuel Scheidt i Johann Jakob Froberger. Va ser coetani de diversos dels organistes i compositors més destacats a l’Europa del moment, com Johann Pachelbel, a més de bona part dels compositors de la saga Bach que van precedir Johann Sebastian, entre els quals van destacar Johann Christoph Bach i Johann Michael Bach. És probable que Johann Sebastian Bach –en el seu famós viatge a peu d’Arnstadt a Lübeck (més de 350 Km.) per anar a escoltar Buxtehude– assistís als Abendmusik del 2 i 3 de desembre de 1705.
&&&
Músiques historiades 
Deja un comentario