The Mulliner Book és un llibre musical d’importància històrica compilat probablement entre 1545 i 1570, per Thomas Mulliner. De les 121 peces per a teclat que conté, més de la meitat es basen en cants litúrgics catòlics. El cant més utilitzat al Llibre Mulliner és ‘Gloria tibi Trinitas’, una antífona per a les segones vespres el diumenge de la Trinitat. Aquesta melodia es va fer més popular que qualsevol altra com el cantus firmus de tota un gènere de composicions, úniques a Anglaterra, escrites per a llaüt i cordes, així com per a teclat, anomenades ‘In nomine’.
L’explicació d’aquest títol només s’ha descobert recentment, i és la següent: una de les misses de John Taverner es basa en el cant de l’antífona ‘Gloria tibi Trinitas’, i a la secció Benedictus, a les paraules ‘in nomine Domini’, la melodia del cantus es presenta completa i sense elaborar en notes d’igual valor en la part de contralt, mentre que les altres veus teixeixen punts d’imitació per sobre i per sota.
Sanctus & Benedictus (In nomine: 4,55’’)– John Taverner
(Missa Gloria Tibi Trinitas)
Aquest és un passatge especialment bonic, i sens dubte Taverner estava tan ansiós per treure’n el màxim profit com molts compositors posteriors ho han fet amb peces que han considerat més atractives del que és habitual, i així el va transcriure per a l’orgue.
Però Taverner no va ser l’únic a pensar en les possibilitats d’aquest passatge, perquè no només el seu arranjament d’orgue està inclòs al Mulliner Book, sinó que també va ser transcrit tant per a llaüt com per a conjunt de corda. L’enorme popularitat de la peça en si va portar a altres compositors a establir el mateix cantus firmus, i durant els 150 anys següents, aproximadament, es van escriure, literalment, centenars d’In nomines; els últims, i entre els millors exemples, van ser els dos de Henry Purcell, a sis i set parts.
Val la pena assenyalar que l’In nomine per a cordes era l’únic tipus de composició a Europa en què un principiant podia participar juntament amb experts; en presentar la melodia del cant en notes llargues fa que aquesta part sigui extremadament fàcil de tocar.
Vegem com la veu de contralt en l’In nomine de Taverner segueix nota per nota la melodia de l’antífona gregoriana.
En aquest In domine a 3 violes de Thomas Tomkins es pot veure clarament com la viola tenor (centre de la imatge) porta el cantus format de notes llargues, mentre les altres dues violes estableixen un joc contrapuntístic al seu voltant.
El compositors anglesos més importants dels segles XVI i XVII van seguir la moda del moment component en la forma In nomine, i molts d’ells van escriure més d’una obra sota aquest títol. El més prolífic en aquest gènere -24 In nomine supervivents- fou el reputadíssim compositor i organista Christopher Tye. Entre altres destaquen Thomas Tallis, Robert Parsons, William Byrd, John Bull, Orlando Gibbons, Thomas Tomkins, William Lawes i Henry Purcell.
&
Mostra d’In nomine de compositors anglesos dels segles XVI i XVII
Els In Nomine solen ser peces de consort per a quatre o cinc instruments, especialment consorts de violes. Un instrument interpreta el tema com un cantus firmus amb cada nota que dura un o fins i tot dos compassos; normalment aquesta és la veu de contralt. Les altres parts interpreten línies més complexes, sovint en contrapunt imitatiu. Normalment prenen diversos motius nous al seu torn, utilitzant cadascun com a punt d’imitació.
Un consell: no cal escoltar totes les composicions d’aquesta mostra, escolteu-ne una, però amb la mateixa atenció amb que us miraríeu un quadre de Vermeer, Holbein o aquest Retrat de dona de Moroni, observant-ne tots els detalls: la dama llueix un vestit rosa amb brocats, realitzats amb fils daurats i platejats, una gorgera al coll tractada amb tot luxe de detalls i peces de fina joieria, que inclouen collaret, arracades i guarniments als cabells; el caràcter altiu del personatge s’expressa a través d’una mirada desafiant, etc
Retrat de dona (vers 1575) – Giovanni Battista Moroni
&
&&&
Músiques historiades 
Deja un comentario